Després de l’impactant èxit de “Super Lesbiana”, que ha acumulat gairebé 100.000 reproduccions a Spotify, el duet barceloní format per Júlia Díaz i Roc Bernadí s’uneix de nou a ari llobet per a presentar-nos el seu últim treball.
Amb l’anunci del seu primer àlbum després de l’estrena de “Felixità”, el qual va veure la llum el passat 12 de gener, el grup continua sorprenent amb un nou senzill titulat “3MMC”. Aquesta nova proposta, amb la producció a càrrec de Mario Patiño al seu estudi al Poblenou, conegut com “La Atlantida”, i la distribució de la discogràfica Coopula, es destaca per la fusió de sons urbans.
“3MMC” no només evidencia la diversitat musical del duet, sinó que també reflecteix la seva habilitat per a explorar noves sonoritats. La peça combina l’essència del reggaetón més antic amb les últimes tendències musicals que han protagonitzat l’escena musical catalana, espanyola i internacional, sense deixar enrere els sons electrònics més emblemàtics del grup.
“3MMC” connecta de nou amb l’amor, però aquest cop des de la toxicitat i l’addicció que genera no poder tenir allò que més desitges. Aquest tema ens parla de l’ànsia de sentir-nos a prop de qui ens atrau a qualsevol preu, passant per alt el dolor conseqüent que s’activa després de posar-se en venta acceptant la dependència aliena. “3MMC” és la muntanya russa en la què et trobes en aquestes situacions de frustració amorosa, on tan aviat et sents en un núvol de cotó fluix, amb la serotonina pels aires, com la sensació de caiguda al buit que ve provocada pel rebuig, i t’enfonsa en un dolor desolador tan sols uns instants més tard.
L’ambivalència i incertesa corromp la calma, i és que aquest tema no té res de tranquil: els artistes no deixen ni tan sols un compàs sense lletra i no hi ha cap pont musical. És així com plasmen aquesta ànsia de plaer, gairebé malaltissa, que esdevé el motiu central del tema: una cerca brusca i impetuosa per a sentir i tenir un plaer constant i infinit. Un plaer que, per cert, sovint es torna brut. Un plaer carregat d’una culpa enrevessada, d’unes emocions provocades per un amor tòxic que, com una droga, ens fa perdre el centre i ens allunya de nosaltres mateixes.
Durant tot el tema, Svetlana i ari llobet fan conviure dues cares de la mateixa moneda: allò “cuqui”, que s’emmiralla amb la idealització de l’amor, amb l’erotisme i la morbositat d’un desig sexual que ens és prohibit. Sempre, això sí, des de la provocació i la irreverència característiques del duet
Propers concerts