Projecte Infinit és tan antic que sembla contemporani. És
el senzill trobadoresc d’arriscar-se al buit de l’escenari i
inventar-s’ho tot al moment. Sense gaires convencions, un
pianista i un poeta s’ensenyen i es despullen i la paraula i el
piano els arreceren a escoltar la font viva – que és comuna
– i que pot no parar mai de rajar.

Doncs sí, som infinits: tu tira cap endintre i ja veuràs que no
t’acabes.

Projecte infinit és un viatge introspectiu a les profunditats
de l’ànima. Com que no hi ha cap pacte previ, el que passa
a cada concert és únic i és influït per l’ara i l’aquí, que és
on es fa la màgia: el lloc, que és la gent, i el temps, que és
l’amor.